El trastorn posttraumàtic sorgeix com a resultat d’un episodi que causa una situació d’estrès extrem, de vegades acompanyat per lesions físiques molt greus, una gran pèrdua o esdeveniments similars. Una experiència desoladora que posteriorment es veu acompanyada de records, malsons i temors relacionats amb el fet que l’episodi es pugui tornar a repetir o es visqui en la ment una i altra vegada.
Persones que desenvolupen trastorn posttraumàtic
Els soldats i ciutadans que viuen l’horror de la guerra formen el grup més nombrós de pacients amb trastorn posttraumàtic. Altres persones també ho desenvolupen a curt mig o llarg termini, com els que han estat sotmesos a abusos sexuals de nens, en aquest cas els símptomes solen aparèixer passats molts anys, quan alguna cosa els fa rememorar uns records reprimits en el subconscient.
Fins i tot es pot estar afectat d’aquest trastorn encara sense haver viscut una situació d’intens estrès com les esmentades anteriorment. Per exemple, en observar algun d’aquests esdeveniments, la persona pot començar a pensar en que podria passar-li a ella en algun moment i sentir-se igual de vulnerable que si ja ho hagués experimentat. Fins i tot pacients d’una operació que han tingut certa consciència durant aquesta poden desenvolupar els símptomes en pensar en el fet que podien haver mort.
Fets traumàtics que s’associen a aquest trastorn
Existeixen determinades causes que poden comportar un trastorn posttraumàtic:
- Viure en persona un desastre natural, amb o sense pèrdua de vides humanes.
- Tragèdies causades directament per l’home. Guerres, agressions físiques, violacions, maltractaments psicològics o assetjament.
- Problemes greus de salut o accidents, incendis o la mort d’un familiar com a conseqüència d’algun d’ells.
En qualsevol dels casos, el trastorn és més greu quan s’han perdut vides humanes, ja que aquesta sensació de veure morir algú grava a la ment de forma més profunda el trauma.
Fases del trastorn posttraumàtic
Alguns estudis relacionats amb la resposta cerebral als traumes, aquest trastorn es desenvolupa en dues fases. Una primera, que consisteix en una desconnexió en el moment de patir l’episodi. I una segona fase en què el cervell ho rememora a través de l’inconscient, creant sentiments com la por irremeiable a una situació perillosa, a una mort horrible o al fet que l’episodi torni a repetir-se. Altres però parlen de les 5 fases del dol com les presents també en aquest trastorn. Parlem d’elles de forma més extensa, tenint en compte que la primera fase, la del trauma en si, no forma part de la llista:
- Negació: Quan en la ment apareix el record del trauma, sigui al cap de pocs dies, setmanes o mesos, el normal és intentar convèncer-se que no ha succeït. En alguns casos això dura més temps que en altres, ja que hi ha seqüeles que obliguen a reconèixer que aquest fet ha tingut lloc, com ferides físiques, l’absència d’algú, etc.
- Rabia: Sigui que es reconegui o no, hi ha una sensació d’enuig que apareix sempre. Aquest pot estar dirigit a algú o ser molt general, com quan la situació és fortuïta a causa d’un accident i no es pot personalitzar en una figura concreta.
- Negociació o raonament: L’individu intenta trobar un perquè a fet succeït. Per això, a vegades «negocia» amb la seva ment tractant de trobar una resposta. Quan no la troba, pot aparèixer de nou el segon pas, el de l’enuig.
- Depressió i por recurrent: Els malsons i les fòbies no deixen d’aparèixer, arribant a crear la sensació que tot això no té solució. En aquest pas sol aparèixer també la depressió, ja que la falta de descans, els sentiments negatius i una sèrie d’altres problemes derivats s’acumulen. Si no es compta amb ajuda, aquest pas es pot cronificar i convertir el trastorn posttraumàtic en la causa d’altres problemes mentals.
- Acceptació i recuperació: L’etapa final és un objectiu a fixar-se des del principi. Quan s’ha acceptat el problema i ens hem convençut que no hem tingut res a veure amb ell, comença un procés de recuperació que pot ser més o menys llarg depenent de molts factors. Sovint pot haver regressions i tornar a alguna de les fases anteriors, de manera que és important estar alerta als senyals.
El paper d’un psicòleg en el tractament d’un trastorn posttraumàtic
La tasca d’un psicòleg és fonamental quan es pateix un trastorn a causa d’un trauma. Per això, en quan ocorre un episodi en el qual les persones es veuen embolicades, es sol·liciten els serveis d’un professional per ajudar a passar per les diferents fases de forma controlada. Només actuant d’aquesta manera s’aconsegueix una recuperació prou adequada com perquè no es torni crònica i s’agreugi.
Contacta amb nosaltres per a qualsevol consulta a través del telèfon, mail o formulari de contacte que tenim a disposició a la pàgina web.