Què són els ansiolítics i per què no s’han d’usar sense prescripció mèdica

Segons una organització de consumidors, el 40% dels espanyols hauran pres ansiolítics en algun moment. El percentatge augmenta a la meitat de la població en el cas de les dones. Tenint en compte aquesta informació, vam arribar a la conclusió que aquest tipus de medicaments són els més receptats pels metges i els més consumits, encara que sovint es prenguin sense saber quina és la seva funció i si són o no efectius. Quan un se sent malament, es pren una pastilla per relaxar-se i punt. Però hi ha dades que es necessiten conèixer sobre els ansiolítics.

Què són els ansiolítics?

Els medicaments ansiolítics, també coneguts com tranquil·litzants, són fàrmacs que actuen sobre el sistema nerviós central per alleujar l’ansietat. Alguns d’aquests produeixen un efecte sedant, pel que s’administren algunes vegades també com a medicaments per dormir. Alguns dels ansiolítics més coneguts són el lorazepam i el Diazepam.

Com actuen els ansiolítics

Aquests fàrmacs funcionen com un depressor del sistema nerviós, reduint les funcions i el ritme. Aquestes funcions es relacionen amb la medul·la espinal i l’encèfal, compost pel cervell, cerebel i el tronc cerebral. Tenint en compte això, convé fer notar que el consum d’ansiolítics redueix l’ansietat, però també altres funcions essencials en l’organisme, com la coordinació dels moviments o la reacció davant de determinats estímuls.

¿Els ansiolítics curen l’ansietat?

El consum d’ansiolítics genera un gran debat sobre si és un tractament curatiu o no. La realitat és que no curen el trastorn d’ansietat. Únicament alleugen els símptomes o arriben fins i tot a eliminar-los, però només de forma temporal, mentre els efectes del medicament es mantenen. En cap cas es pot esperar que un ansiolític acabi amb un problema que genera ansietat o sàpiga quan necessita fer efecte.

En vista d’això, es pot afirmar que els ansiolítics són eficaços, però temporals. Algunes vegades es prescriuen perquè un pacient aconsegueixi controlar els seus símptomes enfront d’una situació, ajudant a desbloquejar la ment en els casos en què l’ansietat pot actuar com una barrera. Però una vegada que s’aprèn a manejar la situació i controlar l’ansietat, els medicaments es retiren perquè ja no són necessaris.

Perills d’usar ansiolítics sense prescripció mèdica

El consum d’ansiolítics no està exempt d’efectes secundaris. De fet, en els prospectes de cada un dels compostos, que s’haurien de llegir abans de començar a prendre, s’enumeren problemes de memòria, somnolència, reducció de la reacció i fins i tot augmentar de pes. Pel que fa a la somnolència i la reacció, en el cas de prendre’ls es prohibeix conduir sota els efectes dels ansiolítics. A més, són molt addictius perquè l’organisme assimila el medicament i cada vegada necessita una dosi major perquè els seus efectes es notin.

Si es prenen ansiolítics sense control i durant un temps prolongat, l’ansietat es pot convertir en una patologia crònica. Per això no es pot deixar que qualsevol tingui accés. Només un facultatiu expert en trastorns d’ansietat ha de prescriure, sota un estricte control mèdic i coordinat amb un tractament perquè el pacient aprengui a alleujar els símptomes de forma natural, sense recórrer als medicaments.

Els experts, fins i tot sota prescripció, recomanen no prendre ansiolítics durant més de 8 setmanes per evitar els seus efectes addictius. És per això que es torna de vital importància la seva administració sota un estricte control d’un especialista, que ajudi a deixar de prendre-ho quan es notin els resultats.

Deixar el tractament

Quan han deixat de prendre els ansiolítics, alguns pacients han tingut problemes per conciliar el son. Altres experimenten episodis d’ansietat encara més grans o se senten irritables. També s’han vist casos de persones amb marejos i tremolors, similars als que es mostren en casos de persones que estan deixant les drogues i pateixen la síndrome d’abstinència.

Per això, abans de plantejar-se el consum d’ansiolítics i per prevenir problemes encara més grans en el futur, el millor és consultar a un especialista que prescrigui el tractament adequat, sota un control del fàrmac abans, durant i després de prendre’ls. Altrament, els problemes poden ser molt més grans.
El costum d’acudir a la farmaciola i prendre un ansiolític quan algú se sent nerviós, a més de ser irregular és summament perillos.

Leave a Reply