Anorèxia i bulímia adolescent, com detectar-la i combatre-la

La preocupació per l’aspecte físic és una cosa natural. A tothom li agrada veure bé i que els altres també ho vegin així, especialment quan s’abandona la infantesa i comença l’adolescència, moment en què els canvis corporals són més evidents.

No obstant això, aquests canvis poden causar complexos, que unit al bombardeig constant de la publicitat per aconseguir el cos perfecte i altres elements similars, deriven en trastorns alimentaris com l’anorèxia o la bulímia. Vegem alguns símptomes que poden indicar que una persona adolescent pateix aquest problema. També parlarem de com tractar-lo.

Què són l’anorèxia i la bulímia

S’anomena anorèxia adolescent, o anorèxia nerviosa, a un estat de rebuig a tenir un pes normal per a l’edat i l’alçada d’una persona. Un terror a augmentar de pes, tot i estar molt per sota del que es considera normal i saludable. Qui pateix d’anorèxia es mira i veu una imatge distorsionada de si mateixa, negant de manera categòrica que tingui un problema. En el cas de la població femenina, pot arribar a produir una absència de la menstruació.

consecuencies anorexia
El cas de la bulímia és diferent. Aquesta és una situació de preocupació pel menjar totalment anormal. Després d’episodis d’ingesta d’aliments incontrolada, els clàssics “afartaments”, qui té bulímia se sent culpable i pren mesures per tal de controlar el seu pes, com deixar de menjar durant dies, prendre laxants o medicaments, provocar-se el vòmit, etc.
En alguns casos, l’anorèxia i bulímia adolescent es poden donar a la vegada, creant una sensació física i emocional extremadament perillosa. Encara que un sol d’aquests trastorns també ho és, ja que pot portar a un desequilibri de les funcions corporals, fins i tot irreversibles i mortals en casos molt greus. Per això, la detecció i prevenció són molt importants.

Símptomes que poden indicar que algú té anorèxia o bulímia

Existeixen determinades conductes que poden indicar que es pateix un trastorn alimentari. En cas que es detecti alguna d’elles, no cal alarmar-se, sinó consultar amb un professional perquè ens guiï.
Aquests són alguns dels símptomes que un adolescent pot tenir anorèxia o bulímia:

  • Tendència a menjar tot sol, lluny de la família o fora de casa.
  • Rebuig a menjars contundents o elaboracions greixos, com fregits, arrebossats o plats que tinguin salses.
  • Queixes sobre la grandària de les racions. Talla els aliments en trossos molt petits i tracta de negociar no acabar amb el que hi ha al plat o que retirin part del menjar.
  • Ingesta excessiva d’aigua. Especialment abans dels àpats o durant aquestes.
  • Visites al bany just en acabar de menjar.
  • Reducció de les hores de son, negant el cansament que és evident que té.
  • Consum excessiu de caramels o xiclets sense sucre.
  • Augment de l’activitat física, especialment a soles o tractant que ningú s’assabenti.
  • Aparició de menjar amagat en diferents llocs.

En cas que una o més d’aquests senyals es repeteixin en el temps, és important prendre mesures per combatre el problema d’anorèxia o bulímia que pot haver implícit.

Pautes per combatre l’anorèxia i la bulímia

Primer de tot, cal comprendre que l’adolescent està patint i necessita suport. Per tant, cal evitar retreure o recriminar la seva actitut. Això només contribueix al fet que el problema s’agreugi en tenir una sensació d’inseguretat i ansietat encara més gran. Qui pateix aquests trastorns ha de sentir-se estimat, acceptat i integrat en el seu nucli familiar. D’aquesta manera, la confiança i el sentiment que el físic no ho és tot s’enforteixen.

L’exemple és molt important, ja que no es pot demanar que algú faci alguna cosa que no estem fent nosaltres. Per això, els pares que volen ajudar a un adolescent han de tenir uns bons hàbits alimentaris. Així, s’educa des del principi sobre la importància dels aliments i és molt més fàcil combatre problemes.

Quan l’anorèxia i bulímia adolescent ha arribat a un grau perillós, serà necessària la intervenció d’un professional. Un psicòleg pot tractar el cas de forma individual, prescrivint algun fàrmac que ajudi a controlar l’ansietat o depressió, factors que poden formar part del problema d’alimentació. També és possible que s’hagi de hospitalitzar l’adolescent amb la finalitat de vigilar la seva evolució i atendre qualsevol necessitat immediata que pugui sorgir, així com comprovar que s’estan donant els passos cap a la recuperació. En qualsevol cas, el principal és ajudar a qui pateix aquesta malaltia a comprendre que totes les mesures que es prenen no són un càstig per alguna cosa que està fent, sinó que és un tractament que ajudarà a curar una malaltia que pateix i que posa en perill la seva vida.

Si sospites que algun familiar requereix de tractament per l’anorèxia i/o bulímia i et trobes a Barcelona o rodalies pots acudir a la nostra clínica de l’Eixample perquè puguem avaluar que és el que podem fer per evitar que la malaltia segueixi avançant i lliurar a la persona que el pateix d’aquesta classe de pensaments negatius sobre el seu aspecte físic.

Leave a Reply